Planetes marins - Pastora
Aigua avall baixava una rosa
cel amunt volava un ocell
i la flor besava una onada
que d’una abraçada la deixà sense arrels
cel amunt volava un ocell
i la flor besava una onada
que d’una abraçada la deixà sense arrels
Entre núvols l’ocell la mirava
queien els pètals, nua la flor
tot piulant volia salvar-la
però les espines punxaven el vol
Els amors que no oblidaré
són aquells que no vaig tenir
si pogués només somiar
que una ona em pogués estimar...
Era el mar més gran que recordo
un planeta de peixos i sal
i la flor per més que estudiava
la seva bellesa no aprenia a nedar
Els amors que no oblidaré
són aquells que no vaig tenir
si pogués només somiar
que una ona em pogués segrestar...


2 comentarios:
Por diferentes motivos ambas fotografías deslumbran. Tanta belleza nos rodea...
Aquesta cançó em posa tristota. Riu avall, cel amunt... no pot anar mai bé.
Publicar un comentario